per Sílvia Roquet Carné

Divuit d’abril de 2016, una data que tenim gravada amb sang tots els juristes locals. La data en què acabava el termini de transposició de les “famoses” directives comunitàries, i començava el calvari dels especialistes en contractació pública.

El que més ens preocupava: què passa amb els maleïts negociats sense publicitat? És hora de que passin a millor vida? Anem a preguntar als experts en la matèria.

La Junta Consultiva de Contractació Estatal ho va tenir clar en la seva Recomanació no vinculant de data 15 de març de 2016, segons la qual l’efecte directe de les Directives només es pot produir sobre el règim jurídic propi dels contractes subjectes a regulació harmonitzada. En altre paraules, llum verda a seguir utilitzant el negociat sense publicitat doncs, per raó de la quantia, no és susceptible d’ésser desplaçat per la Directiva.

Per la seva banda, la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya, a petició de diferents entitats, en data 6 d’abril de 2016, va emetre l’informe 1/2016, segons el qual la transposició de les Directives no es limita als procediments subjectes a regulació harmonitzada, de manera que el polèmic negociat sense publicitat per raó de la quantia, queda directament desplaçat per la normativa comunitària, doncs al tractar-se d’una disposició clara, precisa i imperativa, és d’aplicació directa.

Fins aquí ja era difícil informar sobre el procediment negociat sense publicitat quan el tècnic de torn justificava una negociació en el seu informe d’incoació d’expedient, i et reptava a que emetessis informe jurídic a favor o en contra (totes dues posicions si més no agosarades…) d’utilitzar el procediment negociat sense publicitat i, “más difícil todavía”  justificar un perquè que l’interventor no et tombés.

Però nosaltres som sempre d’anar més enllà, sense por, i en data 31 de maig de 2016 “voilà!”, deixem-nos d’interpretacions, Decret de mesures urgents (en serio, urgents?) 3/2016, i així s’acaben tots els problemes pels professionals de la contractació administrativa.

És clar que.., nosaltres tenim competència per legislar en aquesta matèria? Fins on arriba aquesta competència? I ja que estem… aquest procediment que regula l’article 8 de mesures de gestió eficient.. com fas en un sol acte quatre meses, en dos fases (?): una interna en la que obres sobre 1 i sobre 2 i fas informe de valoració (recordem que sempre en un mateix acte); i després, fase 2, mesa pública en la que obres el sobre 3 i valores (a pelo, pobre de tu que no t’hagis endut la calculadora a la mesa) i proposes a l’òrgan de contractació en el mateix acte, perquè no sé com t’ho has fet però ja tens l’informe que valora el sobre 2,….

Tot això contradient la legislació espanyola, que diuen que ja tenen preparat i a punt de sortir del forn el recurs al Tribunal Constitucional contra el decret de mesures urgents. I diuen, diuen, que ja s’ha fet una Comissió de conciliació per intentar evitar el recurs. I diuen, diuen, diuen que en el pitjor dels escenaris ens tomben el decret de mesures urgents i de forma retroactiva, anul·len els procediments que s’hagin fet seguint les pautes regulades en el mateix: procediment simplificat (a veure qui és el valent que s’atreveix), no publicació en Diaris Oficials en segons quins casos…

Però bé, tampoc es tracta d’arruïnar el dia a ningú, que aviat venen els Reis de l’Orient i jo ja tinc la carta feta, aquest any em queda claríssim el que els vull demanar, i vosaltres?

Sílvia Roquet Carné

Tècnica en contractació

Fundació Museu Picasso Barcelona

24.11.2016

(Excepte esment en contrari, els articles publicats a aquest bloc reflecteixen l’opinió personal del seu autor; i per tant l’Associació Catalana de Juristes de l’Administració Local no es fa responsable del seu contingut).